Laia i Geor Cardona són dos joves emprenedores que han posat en marxa un negoci creatiu on aporten aire fresc als moments més espcials de la vida de les persones. Són detallistes, subtils podríem dir, esquisites en un ampli sentit de la paraula. I a més a més també són capaces de portar aquesta forma de fer a la imatge corporativa de les empreses. No et perdeis la seva ponència el proper 16 d’octubre per la tarda. Apunta’t escrivint un mail a empresa@amposta.cat o través del nostre Facebook.
Definiu-nos que sentiu quan escolteu la paraula “Dilluns”?
G.- Cada Dilluns és diferent, pot variar molt segons la feina i encàrrecs que tingui. Hi ha dilluns que
els emprenc amb moltes ganes i d’altres que em fa molta mandra que arribi. !!
L.- Per a la majoria de les persones, el dilluns, és el dia més pesat de la setmana. Per a mi també, el
dilluns significa emprendre la feina que el divendres no vaig fer, penso “el dilluns ja l’acabaré”
i és quan arriba que maleeixo no haver-ho fet.
Sou emprenedores per vocació o per obligació?
G.- Suposo que per vocació, mai em vaig plantejar emprendre cap projecte, i encara menys el
disseny per a esdeveniments. No havia estat mai la típica xica que somia amb el dia de la seva
boda perfecta i idíl·lica. I ara visc cadascuna d’elles amb la màxima il·lusió. !!
L.- La meva vocació és el disseny gràfic, les circumstàncies de la vida m’han portat a emprendre
per a respondre a ella. Tal com està l’entorn, l’emprendre em dóna l’autonomia per no estar
sotmesa als gustos d’un altre.
Quin pensament, moment, fet us va canviar de forma més important la vostra vida?
G.- Quan vaig cursar el màster en disseny gràfic a l’escola BAU, crec que va ser quan realment em
vaig adonar que anava per bon camí, el que feia m’omplia i aprenia sense cap tipus d’esforç. A
més vaig conèixer gent amb les mateixes inquietuds que jo, podíem estar hores parlant de temes
sense preocupar-nos de semblar uns “friquis” del disseny. !
L.- No sé si encara he tingut aquell moment que ha canviat per complert la meva vida, unes
situacions, em porten a d’altres, fins arribar aquí. Però suposo que el fet de decidir establir-nos a
Amposta com un estudi de disseny, ha fet que el plantejament que tenia d’anar a fora, per a
continuar especialitzant-me amb un màster de disseny gràfic i a l’hora aprendre l’anglès, es
quedés en segon terme.
Un color ?
G.- Blau marí!
L.- El gris
Una pel·lícula ?
G.- La desició d’Anne !
L.-Desayuno con Diamantes.
Un esport?
G.- Ioga !
L.- La veritat és que no practico cap esport. Si es pot dir esport, passejar en bicicleta.
Una manía?
G.- Clicar moltes vegades el ratolí, per impaciència. !
L.- M’agrada cuidar fins a l’últim detall. Quan no me’n surto, és desesperant.
Un llibre que hagi inspirat la vostra vida?
G.- El món groc, d’Albert Espinosa. !
L.- No m’agrada massa llegir. Però el que m’inspira per a la meva feina és veure revistes del sector,
agafar com a referència la maquetació aplicada.
Recordeu el moment en que algú us va fer el primer encàrrec professional?, com va ser?, que
vareu sentir?.
G.- El primer encàrrec per a un enllaç em va fer molta il·lusió, nosaltres encara estàvem estudiant i
recordo que no teníem molts recursos ni temps, no sabíem on trobar els papers, sobres i altres
materials per a que els nuvis anessin escollint. Però s’ha de reconèixer que la parella va tenir
molta paciència, ens ho van posar tot molt fàcil.
Vam connectar amb ells, encara tenim relació i ens veiem sempre que tenim oportunitat. !!!!
L.- El primer que vaig sentir va ser il·lusió, satisfeta perquè eren les primeres persones que
confiaven en la nostra manera de fer i a la vegada molta responsabilitat per estar a l’alçada de
les seves expectatives. La primera vegada sempre és especial, i ells per a natros ho són.
Una frase, amb la que us sentiu identificades ?
G.- “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. Pablo Picasso
L.- “Reconèixer la necessitat és la principal condició per al disseny” de Charles Eames (arquitecte i
dissenyador).